Anem d'excursió

Arriba el dia esperat...és la primera sortida de P3 en autobús!! El destí: GRANJA LES PEDRERES
a Sant Fruitós del Bages.
Només arribar ja veiem animals pel camí. Però primer cal agafar forces. No sabem què ens espera.

En acabar d'esmorzar les grangeres ens expliquen que els està costant despertar els animals i si les volem ajudar: es tracta de cantar una cançó que ja ens és familiar, i així ho fem.

Ens dirigim al prat, on s'ha escapat una gallina i ha anat posant ous. Serem els encarregats de recollir-los i ens els podrem emportar a casa a dins d'una capsa amb palla per protegir-los dels cops.

Fem tres grups, ens identifiquem amb un tampó i comencem la visita amb l'Arnau, el granger del nostre grup (el grup dels porcs).

Les vaques s'aixequen de seguida davant la mostra presència. L'Arnau ens porta un carretó amb un menjar que els agrada molt. Diu que per elles és com una "chuche". I ho podem comprovar, perquè treuen moltíssim la llengua. També hem pogut experimentar què se sent quan es muny, ja que tot i que no eren mamelles de veritat, ho semblaven!

No perdem el temps...en acabar anem a la cort dels porcs. Els de color rosa s'enfilen tota l'estona a la porta i a la paret. No els podem pas tocar. Però al costat n'hi han dos de vietnamites. la Pepa, és molt vella, i no li agrada que la molestin. Per això quan l'Arnau obra la porta en surt un. Li donem poma i l'acariciem. Té uns pèls molt durs, fins i tot punxen.

I al davant hi viuen l'ase i el poni. L'Arnau ens explica com donar el pinso: la mà ha d'estar plana, com si fos un plat. També ens diu que l'ase és més bo que el poni, que es deixa tocar més. Ens deixa escollir a qui dels dos volem alimentar i sembla ser que ho tenim bastant clar.

Després ens posem en uns tamborets al voltant d'una llarga taula. És verda, com si fos de gespa. En poca estona hi ha tres conills passejant pel damunt. Ens anem fixant en les característiques, mentre els toquem cada vegada que els tenim a prop. També podem acariciar-ne un de més petit, però com que no està acostumat encara a voltar per la taula;  l'Arnau el té agafat.

I és també en aquesta taula on podem veure i tocar amb molt de compte un eriçó. Resulta que a l'hivern dormen molt, per això està amagat.

Ara ens treu una gallina. Durant el recorregut li hem anat fent comentaris, però ara toca fer-li la pregunta estrella. Sabem que els ponis perden pèl quan arriba el temps de la calor, ens ho va explicar l'Albert, i hem vist en els contes que a les ovelles les han d'esquilar. Però...i a les gallines els cauen les plomes? L'arnau ens diu que a les Predreres no troben plomes per terra quan arriba l'estiu. Per tant, a les gallines i galls no els cauen les plomes.

Al costat del galliner hi viuen dos xais. Ara els comença a sortir la llana al voltant del coll, ja que quan neixen encara no tenen llana.

I ja només ens queda acostar-nos amb precaució al tancat de les oques. Criden molt fort quan ens hi acostem, però això no ens impedeix passar-nos-ho d'allò més bé ja que ara els hem de donar el menjar a distància: farem puntaria amb l'enciam!!

Ha arribat el moment de rentar mans i dinar.

Ens hem guanyat una bona estona de joc. VISCA!!

El cel s'ha anat tapant i sembla que vulgui ploure. Ens afanyem a pujar a l'autobús. Ha estat un dia intens, i algú ja no té energies per aguantar la festa del viatge.